Melodies de Llum Art i Arquitectura
Exposició a la Casa Lluvià
COAC. Delegació Bages-Berguedà. Manresa
del 12 de setembre al 12 d’octubre del 2013
A l’arquitectura,
al Modernisme,
al passat, present i futur,
a les melodies de llum…
Melodies de llum és una exposició que l’artista Lourdes Fisa presenta al modernista edifici de la Casa Lluvià, seu del Col·legi d’Arquitectes a Manresa, ocupant tot el seu espai, les tres plantes de l’edifici, aixi com façana, torre i el seu pati exterior.
“El modernisme, tot un esclat de formes i colors sorgides de la creativitat dels arquitectes de principis del segle XX, esdevé a Catalunya un referent patrimonial d’escala universal. Ignasi Oms, l’arquitecte de la Casa Lluvià, com la resta dels seus contemporanis es va recolzar en uns artesans, artistes magnífics, que varen fer de les arts aplicades, les puntades i els complements d’aquelles peces d’alta costura. Així dons escultors, estucadors, vidriers, ceramistes, fusters, forjadors, i un llarg etc, van fer possible l’esclat del modernisme a les nostres terres”.
Lourdes Fisa partint del concepte d’obra global, fa una intervenció en tot l’edifici modernista que acull la seva exposició. “La seva obra és també un exemple de recerca constant de noves maneres i materials on expressar plàsticament tot el seu univers interior. El caràcter conceptual de la seva obra i la seva força expressiva la fan candidata excel·lent per a un maridatge temporal amb els espais de la Casa LLuvià. Lourdes Fisa, com aquells artistes que esmentàvem abans, adapta la seva obra als espais arquitectònics, enriquint-los i vestint-los, en una nova manifestació de les arts aplicades. Els vitralls de la exposició en son l’exemple més clar.
Ajuntament de Manresa i Col·legi d’Arquitectes, compartint la seva vessant de promotors de la cultura, es troben de nou en l’arquitectura que comparteixen a la Casa Lluvià, per oferir una potent exposició de Lourdes Fisa, una de les millors artistes plàstiques catalanes de l’actualitat, que tot i la seva joventut, atresora una veterania i qualitat que li han permès el reconeixement i valoració internacional de la seva obra”.
“El nou repte que té al davant, que és el resultat d’una trajectòria iniciada amb la tècnica del gravat i seguida de la pintura i de l’experimentació, gairebé tossuda, amb materials insospitats que ella converteix en transparents, lumínics, li fa emprendre una aventura que no té límits. Les dues enormes vidrieres que ha de col·locar en el petit jardí de la Casa Lluvià sembla que les treballa sense esforç, amb rapidesa etèria i amb ull clínic alhora, amb un esperit jove que li surt del cor i de l’ànima. Pensa i repensa com ha d’acabar l’obra; manipula plecs de fulls i de bombolles tacades dels colors que ha fet servir per impregnar de sentit lumínic i translúcid les macles cristal·lines.
A la fàbrica Vidriera del Cardoner experimenta en aquesta nova obra d’art, on el joc de la tècnica del gravat i de l’esmalt sobre la capa de vidre crea expectatives, si més no, imprevisibles. Tot és imprevisible en Lourdes Fisa, per a ella mateixa i per a l’espectador”.
“Hi ha un denominador comú en la majoria de les peces: l’estructura arquitectònica, que plana sobre les superfícies llises o rugoses en una composició geomètrica que ha de donar resposta al marc arquitectònic; fins i tot l’estructura urbanística en alguns casos, com en certa vidriera, també respon a una trama urbana (…) Perquè Lourdes transmet, a través de la línia corba o recta, l’opacitat o la transparència, el blanc o el negre o la policromia, el ritme i la fluïdesa, la realitat i la il·lusió, tot un univers de llum, espai, proporció, color i emoció. Una melodia o unes melodies de llum”
